I els grans?

Els carrers serien silenciosos, amb bancs per descansar a tot arreu i parcs plens d’ombres perquè poguessin passejar sense pressa. Hi hauria moltes farmàcies, centres de salut, cafeteries petites i botigues senzilles.
El transport seria sobretot autobusos lents i còmodes, rampes i ascensors per tot arreu. A les places hi hauria gent jugant a cartes, xerrant o passejant amb calma.
A la nit, tot estaria molt més tranquil que en una ciutat normal: no hi hauria festes, soroll ni presses. Tot estaria pensat perquè fos segur i fàcil de moure’s.

“VAIG ANAR A L’EXPOSICIÓ UNIVERSAL”

“La primera vegada que vaig anar a Barcelona va ser quan van inaugurar l’Exposició Universal, quan Buïgas va estrenar aquelles meravelloses fonts. La primera ràdio que hi va haver a l’Ametlla la va comprar un sastre, i al meu pare, i a tres o quatre amics, cada festa en sortir de missa major els convidava a casa seva a escoltar la ràdio, i després el pare ens explicava tot el que havia sentit”.